RUN

24/1/15



Corro pels camins del terme. Escupo mosquits a l'estiu. Em trobo arbres amb ulls. Esquivo les magranes madures que han caigut a terra. Evito gossos. Bec aigua freda a la font al capdamunt d'aquella pujada que sempre acabo esbufegant. Em canso. El vent em gela el nas i les orelles. Escolto música a tot drap. Em barallo amb el cable dels auriculars. Tinc calor. Veig com pleguen avellanes. Ensopego. Em mossega un gos. Miro cavalls i oliveres. Intento trobar la tortuga a la bassa del camí de la pedrera. M'aturo a escoltar els moixons.

Segurament el que faig no és ni tant èpic ni tant poètic com el del vídeo... És molt més mundà, més quotidià, amb molt menys estil. Però si que té un punt d'alliberament i de superació personal.

Fa una mica més de 6 mesos que vaig (re-) començar a córrer. I he persistit. I me'n sento contenta.

Bon cap de setmana!

***

I run by path nearby. I spit mosquitoes in the summer. I find trees with eyes. I dodge ripe pomegranates that fall down to the ground. I avoid dogs. I drink cold water in the fountain at the top of the climb that I always finish puffing. I get tired. The wind freeze my nose and ears. I listen to the music very loud. I fight with the earphones. I heat. I watch the farmers picking hazelnuts. I stumble. A dog bites me. I look at the horses and olive trees. I try to find the turtle in the pond of the stone quarry. I stop to listen to the birds.

I'm pretty sure that what I do is not as epic as the video... it's much more mundane, common, less stylish. But it also has a bit of liberation and personal growth.

A little over 6 months I (re-) start running. And I persisted. And I'm happy.

Have a nice weekend!









Algunes d'aquestes fotos són del compte d'Instagram. Ens hi trobem?

Some of these pictures are from my Instagram feed. Want to join us there?